Ser solidari és aquella persona que sap estimar, ajudar i es dóna als altres de manera desinteressada.
L’ARBRE GENERÓS
Això era una vegada una arbre alt i fort. Cada horabaixa, una mare solia recolzar-hi amb el seu bebè, i l’adormia tot cantant-li cançons. El coret de fusta de l’arbre s’omplia d’amor sempre que la sentia cantar-
Quan el bebè va créixer i era ja un al·lotet, cada horabaixa anava a jubar amb l’arbre. Ell i l’arbre es van fer bons amics. El nin es va convertir en un Jove i va deixar d’anar a jugar-hi. Però un dia que estava trist, el va visitar. L’arbre li va preguntar què li passava.
- No tinc doblers per comprar les coses que necessit – va dir el Jove-
- No pateixis. Agafa’m les pomes i ven-les – li va dir l’arbre-
Un anys desprès, el Jove va tornar a visitar el seru amic.
- Per què estàs tan preocupat? – li va preguntar l’arbre-
- Perquè no tinc fusta per fer-me una casa-
- No et preocupis- Talla’m les branques i fes-te’n una.
L’home es va fer la casa i l’arbre es va sentir feliç per haver-lo ajudat- Després, l’home va vloler viatjar pel mar i conèixer altres països. L’arbre li va dir que li tallàs el tronc i se’n fes una barca. Aixa ho va fer i l’arbre es va tornar a sentir feliç.
Molts d’anys després, l’home, ja ancià, va anar a veure el vell arbre, que quasi no podia ni respirar, i liva dir:
- Ara no necessit res. Només cerc un lloc tranquil.
- Seu en el tros de soca que em queda –li va oferir l’arbre.
L’home, ple de pau, hi va seure i va donar les gràcies al seu amic per tot el que li havia ofert. Alesmores, l’arbre es va adormir per a sempre, tot ple de felicitat per haver fet feliç un amic.
(Adaptació del conte “Más allá”. Aventures espirituales a través de cuentos
y leyendas de Prudencio López. Editorial PS)
No hay comentarios:
Publicar un comentario